La Patent Unitària en el Congrés d'AIPPI celebrat a Milà

29.09.2016

Per Agueda Bondia, Agent davant l'Oficina Europea de Patents

El Congrés internacional AIPPI 2016 es va celebrar en aquesta ocasió a Milà, entre els dies 16 i 20 de setembre, amb gran assistència de professionals de la propietat industrial i intel·lectual, entre els quals es trobaven, en representació de la nostra firma, Elia Sugrañes, directora del departament de marques, i Agueda Bondia, agent del departament de patents.

La sessió matinal del darrer dia del Congrés va generar un gran interès entre els assistents degut a la celebració d'un simulacre de judici davant el Tribunal Unificat de Patents TUP (Unified Patent Court - UPC), augmentat  per la incertesa que ha suposat el BREXIT en quant al futur de l'entrada en vigor de la patent unitària PU (Unitary Patent - UP), que s'albirava molt propera després de llargs anys de negociacions.

A hores d'ara, 25 dels 28 estats membres de la Unió Europea han acordat la seva participació en el nou sistema de la UP ratificant l'Acord relatiu a aquesta. Per a la seva entrada en vigor és necessari que es ratifiqui en almenys 13 estats membres, entre els quals han d'estar França, Alemanya i Regne Unit. Així doncs, davant la decisió per votació al Regne Unit de deixar la UE el passat 23 de juny, el futur de la PU i el TUP és incert i amb tota seguretat suposarà, com a mínim, un retard de la seva entrada en vigor.

Cal destacar que el sistema de la patent unitària suposarà un únic títol de patent per a tots els estats membres de la Unió Europea que s'uneixin al nou sistema i serà el TUP, la instància on es resoldran els litigis en què es vegin involucrades les patents unitàries, a diferència dels tribunals nacionals on es decideixen els litigis relatius a les patents europees (EP). El TUP constarà d'un Tribunal de Primera Instància, un Tribunal d'apel·lació i una Secretaria. Alhora, el Tribunal de Primera Instància constarà d'una Divisió central, de Divisions nacionals i de Divisions regionals. Precisament, la Divisió central, que tindrà la seva seu a la ciutat de París, tindrà seccions a Munic i a Londres.

Prèviament a la celebració del simulacre de judici, es va establir un debat sobre les implicacions del BREXIT per al TUP, on van intervenir destacats representants d'institucions de la Unió Europea, de l'Oficina Europea de Patents, d'empreses i professionals de la Propietat Industrial. En resum, el debat va tractar la complicada qüestió de si el Regne Unit ratificarà l'Acord i quan i, en cas contrari, què serà del projecte del TUP. Entre els participants va haver-hi intervencions que van expressar amb força l'opinió que no sols UK havia de ratificar-ho sinó que hauria de fer-ho ràpid i si no fos així, la resta d'Europa no esperaria i el TUP podria entrar en vigor sense UK modificant l'Acord TUP amb “alguns petits canvis tècnics”. Va haver-hi cert consens en que tots desitjaven que el sistema de la Patent Unitària continués endavant amb èxit i que la indústria desitjava que UK fos part del sistema. El pitjor escenari seria aquell en què UK s'unís per a després sortir estant ja tot preparat i en marxa. Opinions formulades des d'UK van considerar que almenys era millor que el seu Govern estigués en una posició d'escolta i reflexió que no haver pres una decisió d'abandonament del projecte de forma immediata. També va quedar representada la postura de grans empreses signants d'una carta a favor de l'avenç del sistema de la PU i el TUP, i preferiblement, amb la participació d'UK.

Pel que fa al simulacre de judici davant el TUP, els jutges i advocats van actuar en un cas on calia decidir sobre la concessió de mesures cautelars davant la divisió italiana del TUP en el context de les preparacions per al llançament d'un producte biosimilar considerant l'existència de dues patents europees del demandant, una sobre un règim d'administració i l'altra sobre una formulació relativa a una proteïna fictícia. La patent del règim de dosi havia superat una oposició davant la Divisió d'Oposició de l'Oficina Europea de Patents i accions de revocació en primera instància a Alemanya i Regne Unit portades a terme d'altra banda, encara que sí que va ser revocada a França. Actualment estava en vigor en diversos països europeus. La patent de la formulació va sobreviure també a un procés d'oposició davant la Divisió d'Oposició de l'Oficina Europea de Patents plantejat per tres oponents, en aquests moments el cas estava pendent d'audiència davant el TBA (Sala de Recursos Tècnica) de l'Oficina Europea de Patents, i la patent estava en vigor en diversos països europeus. L'acusat (fabricant del producte biosimilar) que havia iniciat accions nacionals de revocació contra les dues patents a Itàlia, produïa a Itàlia i pretenia vendre en diversos països en uns dos mesos. El demandant preveia una disminució del preu del producte en el mercat del 25%, encara que el demandat al·legava que només vendria el seu producte un 10% més barat.

Els procediments en primera instància van tractar diversos temes, entre ells la jurisdicció, la validesa i la infracció, la prova per a unes mesures cautelars i si s'havia d'atorgar una compensació encreuada per danys.

Després d'encertades i dinàmiques intervencions dels advocats d'ambdues parts i interpel·lacions per part dels jutges, el TUP va concedir la mesura cautelar sol·licitada, l'abast de la qual es va establir que comprengués tots els actes de fabricació en qualsevol estat membre en què la patent tenia efecte. La decisió es va basar en que una acció nacional de revocació no podia torpedinar la jurisdicció del TUP per concedir mesures cautelars. Segons es va argumentar, l'Art. 35 de Brussels I Recast Regulation, permet que el TUP pugui concedir mesures cautelars perquè el TUP és tractat com un estat membre.

Durant la pausa per al cafè, la part demandada va interposar un recurs davant el Tribunal d'Apel·lació del TUP, al capdavant del qual va actuar la Jutge Principal Marina Tavassi de Milà (que recentment ha estat nomenada per a la Cort d'Apel·lació italiana en la vida real). La qüestió va versar en aquesta ocasió sobre si es podien admetre noves evidències, en particular proves que demostraven que el perit que va exercir de testimoni per al demandant havia estat deslleial en proporcionar el seu testimoni o proves ometent que una divulgació en contra de l'activitat inventiva de la invenció relativa al règim d'administració havia tingut lloc en una conferència celebrada abans de la data de prioritat d'una de les patents. La Jutge va decidir desestimar l'admissió de la prova per un nombre de raons, argumentant que no seria determinant en la disputa del cas perquè només feia referència a una de les dues patents en joc.

La celebració d'aquest simulacre va esdevenir un gran encert per part de l'Organització i va permetre donar a conèixer de primera mà, encara que de manera ficticia, com es podran desenvolupar els judicis davant primeres i segones instàncies si el TUP arriba finalment a materialitzar-se.